Fa uns messos el govern espanyol va crear la Secretaria d’Estat de Turisme.
Ara aquesta institució ha destinat 270.000 € en ajuts a empresses turístiques amb el fi de promoure que aquestes s’adhereixin a la Carta Europea de Turisme Sostnible en Espais Naturals Protegits.
Amb aquest mateix objectiu la Secretaria d’Estat per al Turisme firmava un convei de col·laboració amb FUNGOBE, que és l’oficina téncica d’Europarc a Espanya.
L’inversió no és suficient i els acords són bastant millorables segon s’entén des del sector; però és un primer pas important pe protegir i ajudar a desenvolupar uns espais protegits i reactivar l’economia a enclaus tradicionalment deprimits.

Considera las conclusiones de la Síndica de Greuges de la Comunidad Valenciana (Defensora del Pueblo), institución de reconocido prestigio en la defensa de los derechos fundamentales de los ciudadanos, que manifiesta que los derechos de los propietarios se han podido ver afectados, bien por haber sido infravalorados por el agente urbanizador, bien por tener que asumir unas cargas de urbanización impuestas unilateralmente por el mismo y a veces excesivas.

La Comisión de Peticiones reconoce que en España, la planificación urbanística es competencia de las Comunidades Autónomas y municipios; reconoce también que las autoridades nacionales tienen competencia en asuntos tales como el marco general de la ley del suelo y en cuestiones medioambientales como el abastecimiento de agua y la protección de las especies clasificadas. La comisión conoce bien el ámbito de aplicación y la aplicabilidad de la legislación nacional y no induce a error a ninguno de los peticionarios en estos puntos. De hecho, hemos consultado al Defensor del Pueblo regional, el Sindic de Greuges, en varias ocasiones.

Sin embargo, las leyes aplicables en estas zonas deben guardar conformidad con las disposiciones generales de los Tratados y actos legislativos de la UE y corresponde al gobierno nacional verificar que éste es el caso. La Comisión de Peticiones ha intervenido sobre la base de estos fundamentos jurídicos, en función de las peticiones recibidas de conformidad con el artículo 194 del Tratado CE[1].

Afortunadament, la credibilitat d’aquest estudi és relativa i el informes de la Organització Mundial del Turisme són els que serveixen de base als professionals i les administracions.

Així, en el seu últim informe la OMT l’activitat turística va aumentar en un 3,3% de mitja entre el 2000 i el 2007 a l’Europa Mediterrània amb una mitjana de 690 € per entrada , és a dir per visitant. Espanya seria el 2008 la segona potència mundial en turisme en nombre de visitants i en ingressos per turisme.

Segons aquest mateix informe de la OMT, França segueix liderant en nombre de visites, seguida de Espanya i Estats Units, Ucraïna i Turquia van desplaçar a Rusia i àustria de les 10 primeres places.

No obstant això, Espanya podria ser superada en aquest any en nombre de visitants per Estats Units i veure’s competint pel quart lloc amb Itàlia. La gran sospita es basa en com reccionarà el mercat britànic a la crisi econòmica i la baixada del preu de la Lliura.

 A priori es podria considerar una bona dada per al sector tenint en compte la situació actual de la economia a nivell global, però el mateix estudi afirma que entre 2003 i 2007 aquest  creixement va ser aproximadament d’un 7% anual, la qual cosa vol dir que hi ha hagut una importat repercusió de la situació economia cap al turisme internacional.

Durant el segon semsestre del 2008 el creixement es va detindre, i les vistes internacionals es van reduïr lleugerament. Les previsions per al 2009 són encara més modestes i s’espera que siga -en general- el turisme intern el que salve la temporada als principals nuclis turístics.

Amb això Espanya podria perdre el segon lloc que ocupa en detriment d’Itàlia o els Estats Units en nombre de visitants internacionals, i disminuir un any més ingressos per l’activitat turística. El principal culpable d’aquesta davallada en el mercat turístic espanyol seria el turisme britànic, un visitant habitual al qui ha afectat especialment la crisi. L’economia britànica ha disminuit fortament i la baixada del preu de la lliura aproximant-se a l’€uro fa de les destinaciosn continentals menys atractives.

Cuba en canvi podría sortir reforçada d’aquesta crisi si finalment, com sembla, Obama obre les portes de Cuba als visitants estatunidencs.

La Tinença és un espai natural d’interès que ja s’ha vist afectada per les obres ; unes obres sense licència i que no estan contemplades a ningun lloc ja que el PGOU no ha estat aprovat i encara no es té el vist-i-plau de la Conselleria.

No obstant, ja s’ha destruït marges, s’ha mogut la terra i s’ha arrancat vegetació per convertir aquest espai en un solar a sobre el qual construiran els habitatges. A més ja es van fer treballs per a habilitar un pàrking a la zona.

Aquest creixement és insostenible. Des de les administracions turístiques s’ha afirmat una i altra vegada que no val crèixer per crèixer.  Per això ens plantegem dos preguntes:

- Hi ha 240 famílies disposades a comprar un habitatge a aquesta zona?

-Val la pena destruïr part del nostre entorn per obtindre aquests beneficis econòmics?

Des del meu punt de vista la resposta a totes dos preguntes és la mateixa: no.

Jo, com molta gent de la comarca, em nego a acceptar que aquesta perda la seua identitat i el seu paisatge per tal de que uns quants obtinguen beneficis econòmics.

Segons un estudi que presenta Hosteltur a la seua última publicació (febrer 2009), un 73% dels usuaris de la xarxa utilitza Internet per a buscar informació sobre els seus viatges futurs.  Dels usuaris d’Internet són el 64% qui l’utilitzem per a comprar o reservar els nostres viatges i un 86 % utilitza aquest mitjà per tal de consultar i imprimir mapes.

La globalització ha aportat més facilitat per aconseguir informació que ens pot ser útil a l’hora d’organitzar la nostra vida i amb ella els nostres viatges, les estades als hotels, comprar els títols de transport o les entrades del teatre o del cinema. Això ha fet que molta gent que abans organitzava els viatges a través d’agències ara se’ls organitzen ells mateix.

El no haver-hi mediadors ha afavorit l’avaratiment dels costos d’un 16 % d’IVA en un viatge organitzat a un 7% pel transport i l’allotjament de forma separada. Això ha permés un abaratiment del producte que van aprofitar primeres les companyies low-cost.

Els preus per un mateix trajecte es podem multiplicar per tres depenenent de la companyia, la qual cosa ha fet que molta gent opte per les low cost en contra de les companyies de bandera, amb molta més tradició però més cares.

A més les consultes que abans es feien a la agència ara es poden fer a través d’Internet: en el cas de vols a destinacions insegures o d’altres on es recomana vacunes per a entrar (Kenya, Tanzània, Nicaragua, Costa Rica, etc…) la OMS i el Ministeri d’Afers Exteriors dónen l’informació oportuna a través de la web. S’informa a través de la web  dels visats que es necessita per a entrar a diversos països, i en alguns casos fins i tot es pot tramitar des de casa amb internet.

Pel que fa l’allotjament, tres quarts del mateix, la major part d’hotels ténen pàgina web a través de la qual es pot fer la reserva. Altres a més es presenten ofertats a agències virtuals amb diferents tarifes.

En definitiva, aquelles empreses que no són capaces d’adaptar-se a els nous temps i incorporar a la seua producció i comercialització les noves tecnologies es veuran fortament atacades per les que si ho fan, i aquesta competitivitat farà que només sobrevisquen les més preparades.

Les destinacions s’han de fer atractives no només als cartells de les agències, sinò que també a internet on deuen ser presents d’una manera atractiva i visible per tal de captar nous visitants. Si nó de res els valdrà el gran esforç que les administracions i les empreses fan en infrastructures turístiques.