Nelson Mandela o Marianne Williamson?
La nostra por més profunda no és creure que som inadequats. La nostra por més profunda és saber que som poderosos més enllà de la mesura. És la nostra llum, no la nostra foscor, el que més ens asusta. Ens preguntem: "Qui sóc jo per sentir-me brillant, atractiu, talentós, fabulós?" Però en realitat, qui ets tú per no ser-ho? Tu ets un xiquet de Déu. El teu joc a ser insignificant no serveix al món. No hi ha res d’il·luminació en fer-te de menys, amb la fi que altres persones no es senten insegures al nostre entorn. Tots podem brillar tal i com ho fan els xiquets. Tots vam nàixer per a manifestar la glòria de Déu que es troba al nostre interior. Aquesta glòria no està dins d’uns quants, està dins de tots nosaltres. I quan permetem que la nostra pròpia llum brille, inconscientment donem l’oportunitat a altres persones per a fer el mateix. Conforme ens anem alliberant de les nostres pors, la nostra presència allibera a altres automàticament.
-
Arxius
- juny 2009 (1)
- abril 2009 (1)
- març 2009 (4)
- febrer 2009 (6)
- gener 2009 (5)
- desembre 2008 (7)
- octubre 2008 (1)
- agost 2008 (1)
- abril 2008 (1)
- abril 2007 (1)
- febrer 2007 (1)
- gener 2007 (1)
-
Categories
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris