Ajudes al Turisme Sostenible

Fa uns messos el govern espanyol va crear la Secretaria d’Estat de Turisme.
Ara aquesta institució ha destinat 270.000 € en ajuts a empresses turístiques amb el fi de promoure que aquestes s’adhereixin a la Carta Europea de Turisme Sostnible en Espais Naturals Protegits.
Amb aquest mateix objectiu la Secretaria d’Estat per al Turisme firmava un convei de col·laboració amb FUNGOBE, que és l’oficina téncica d’Europarc a Espanya.
L’inversió no és suficient i els acords són bastant millorables segon s’entén des del sector; però és un primer pas important pe protegir i ajudar a desenvolupar uns espais protegits i reactivar l’economia a enclaus tradicionalment deprimits.

Una crisi sense precedents?. La Rússia de Yeltsin

Extracte d’un article de Julian Elliot aparegut a la revista Historia y vida del present mes d’abril.
El 17 de Agosto de 1998. Aquel día demostró su ineficacia la receta neoliberal que el Tesorero de Estados Unidos, el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial y la Universidad de Harvard aconsejaron al Kremlin. Hacía años que l panorama pintaba oscuro a pie de calle. Sin embargo, los buenos datos macroeconómicos del país maquillaban la miseria de su ciudadanía y la fragilidad estructural e la fórmula recomendada por Washington.
Aquel verano terrible Rusia se declaró insolvente. Los inversores extranjeros huyeron con su dinero. La desconfianza en la economía eslava fue tanta que también la población se pasó al dolan en cuanto pudo.
El parqué moscovita perdió tres cuartas partes de su valor. El sistema bancario se colapsó y reaparaceció la hiperinflación. En 1999 había el triple de pobres que en 1989 bajo el marxismo y el PIB ruso se desplomó un 40% por culpa de las instrucciones del FMI.
Els orígens.
Boris Yeltsin optó por liberalizar por comleto la economía. Puso en práctica la llamada “terapia de choque” que le recomendaron sus nuevos socios de Estados Unidos. Levantó el control de la divisa, los precios y el comercio exterior. También recortó los inmensos dispendios estatales, entre ellos los subsidios a la agricultura y a la industria.
Se trataba de reducir al màximo la intervención pública. Con ello se buscaba dinamizar la economia interna mediante la competencia, y asimismo atraer a la flamante Rusia capitalista inversiones del exterior.
Se consiguieron ambas metas, pero a un coste brutal. El índice de pobreza, entre desempleados y subasalariados, abacó en cuestión de meses a media población.

Conclussions de l’estudi Auken de la Comisió Europea

Considera que las autoridades regionales competentes deben declarar suspender y revisar todos los planes urbanísticos nuevos que no respetan los criterios rigurosos de sostenibilidad medioambiental y responsabilidad social, y que no garantizan el respeto por la propiedad legítima de los bienes adquiridos legalmente, y que detengan y anulen todos los desarrollos urbanísticos en curso que no han respetado o aplicado los criterios establecidos por el Derecho comunitario, principalmente por lo que se refiere a la adjudicación de contratos urbanísticos y al cumplimiento de las disposiciones en materia de agua y medio ambiente.

Considera las conclusiones de la Síndica de Greuges de la Comunidad Valenciana (Defensora del Pueblo), institución de reconocido prestigio en la defensa de los derechos fundamentales de los ciudadanos, que manifiesta que los derechos de los propietarios se han podido ver afectados, bien por haber sido infravalorados por el agente urbanizador, bien por tener que asumir unas cargas de urbanización impuestas unilateralmente por el mismo y a veces excesivas.

La Comisión de Peticiones reconoce que en España, la planificación urbanística es competencia de las Comunidades Autónomas y municipios; reconoce también que las autoridades nacionales tienen competencia en asuntos tales como el marco general de la ley del suelo y en cuestiones medioambientales como el abastecimiento de agua y la protección de las especies clasificadas. La comisión conoce bien el ámbito de aplicación y la aplicabilidad de la legislación nacional y no induce a error a ninguno de los peticionarios en estos puntos. De hecho, hemos consultado al Defensor del Pueblo regional, el Sindic de Greuges, en varias ocasiones.

 

Sin embargo, las leyes aplicables en estas zonas deben guardar conformidad con las disposiciones generales de los Tratados y actos legislativos de la UE y corresponde al gobierno nacional verificar que éste es el caso. La Comisión de Peticiones ha intervenido sobre la base de estos fundamentos jurídicos, en función de las peticiones recibidas de conformidad con el artículo 194 del Tratado CE[1].

 

 

 

 

La comisión entiende y respalda a las autoridades españolas en sus intentos de conservación y de, en su caso, restauración del entorno costero. Lo que no entiende es por qué se ha recuperado la Ley de Costas de 1988 a estas alturas, después de estar treinta años prácticamente en desuso mientras se producía tanta devastación. ¿Por que su aplicación es tan caótica y arbitraria cuando se demuelen antiguas casas costeras, pero se tolera la construcción de nuevos apartamentos? ¿Por qué se permitió la adquisición de estas viviendas durante los últimos treinta años, de conformidad con todos los requisitos legales en cuestión, salvo una ley con efecto retroactivo a la que ahora tienen que enfrentarse los propietarios legítimos y que les priva de sus derechos como tales? Resulta razonable que los especuladores y promotores inmobiliarios que contaban con los recursos legales para estar bien al tanto de la situación deban ser sancionados, pero no que las personas que adquirieron su vivienda de buena fe y cumplieron los requisitos impuestos deban perder sus derechos, así como los de sus familias y descendientes, respecto a sus inmuebles.

 

---

[1] Véase en concreto: La Gestión Urbanística en el Derecho de la Unión Europea, del Estado Español y de la Comunidad Valenciana, del profesor José Antonio Tardío Pato. Thomson – Editorial Aranzadi, 2007.

Previsions negatives des de Davos

Diu el Foro Económico Mundial en un dels seus últims estudis que Espanya podria baixar a la sexta posició mundial en  ingressos per turisme, perd competitiviat segons diuen perquè “comença a ser un país car.” Segons afirma el mateix informe un dels motius que fa menys atractiu el país a més del preu és la inseguretat a les carreteres.

Afortunadament, la credibilitat d’aquest estudi és relativa i el informes de la Organització Mundial del Turisme són els que serveixen de base als professionals i les administracions.

Així, en el seu últim informe la OMT l’activitat turística va aumentar en un 3,3% de mitja entre el 2000 i el 2007 a l’Europa Mediterrània amb una mitjana de 690 € per entrada , és a dir per visitant. Espanya seria el 2008 la segona potència mundial en turisme en nombre de visitants i en ingressos per turisme.

Segons aquest mateix informe de la OMT, França segueix liderant en nombre de visites, seguida de Espanya i Estats Units, Ucraïna i Turquia van desplaçar a Rusia i àustria de les 10 primeres places.

No obstant això, Espanya podria ser superada en aquest any en nombre de visitants per Estats Units i veure’s competint pel quart lloc amb Itàlia. La gran sospita es basa en com reccionarà el mercat britànic a la crisi econòmica i la baixada del preu de la Lliura.

La desacceleració del turisme i la crisi econòmica

 Segons l’últim informe de la OMT (Organització Mundial del Turisme) el nombre de turistes internacionals van crèixer a nivell mundial un 2%.

 A priori es podria considerar una bona dada per al sector tenint en compte la situació actual de la economia a nivell global, però el mateix estudi afirma que entre 2003 i 2007 aquest  creixement va ser aproximadament d’un 7% anual, la qual cosa vol dir que hi ha hagut una importat repercusió de la situació economia cap al turisme internacional.

Durant el segon semsestre del 2008 el creixement es va detindre, i les vistes internacionals es van reduïr lleugerament. Les previsions per al 2009 són encara més modestes i s’espera que siga -en general- el turisme intern el que salve la temporada als principals nuclis turístics.

Amb això Espanya podria perdre el segon lloc que ocupa en detriment d’Itàlia o els Estats Units en nombre de visitants internacionals, i disminuir un any més ingressos per l’activitat turística. El principal culpable d’aquesta davallada en el mercat turístic espanyol seria el turisme britànic, un visitant habitual al qui ha afectat especialment la crisi. L’economia britànica ha disminuit fortament i la baixada del preu de la lliura aproximant-se a l’€uro fa de les destinaciosn continentals menys atractives.

Cuba en canvi podría sortir reforçada d’aquesta crisi si finalment, com sembla, Obama obre les portes de Cuba als visitants estatunidencs.

Evolució del model turístic espanyol

Per entendre el turisme al conjunt de l’estat espanyol cal saber quins són els atractius que fan o han fet en sel seu moment que el visitant es desplace i consumisca el producte turístic a casa nostra.
Espanya compta amb una amplísima línia costera que va des de Portbou fins a la frontera de Huelva amb Portugal i des de Galícia a Irún, a més de les illes Balears i Canàries.
Un altre dels avantatges que van afavorir que el nostre territori es convertira en una destinació turística és el seu clima amable, especialment a la zona de la costa Mediterrània i a les illes.
A més de le proximitat geogràfica amb mercats emissors com França o Gran Bretanya, i la bondat del clima, així com la àmplia línia de costa quasi verge que existia als anys 60; una caràcterística que va diferenciar Espanya va ser el preu asequible de l’allotjament i els serveis turístics.
Aquests fets van fer que el país es convertira en una de les destinacions turístiques amb major nombre de visitants. No obstant això, Espanya es situa bastant més avall en el rànquing de països que lideren els ingresos per turisme.
Cal analitzar llavors el perquè.
En primer lloc el turisme de sol i platja porta en molts casos turistes amb menor capacitat econòmica, i moltes zones de costa no poden pujar excesivament els preus perquè l’espai que en una època ocupaven ara no és tan esclusiu com fa 40 anys- entre d’altres coses per l’excés afany d’urbanitzar tota la línia litoral. Una altre dels motius és la pujada de preus amb l’entrada de l’€uro que ha fet que la diferència relativa de preu amb els mercats emissors: França. Alemanya o la Gran Bretanya.
S’han fet grans esforços des de diverses administracions i grups empressarials per donar una altrenativa a aquest model i complementar-lo. Personalitats com Joan Gaspart, i entitats locals com els Ajuntaments de Madrid i de Barcelona han fet una gran tasca per organitzar events que complementen aquesta oferta però no resulten tan atractives al visitant europeu com deurien. Queda molt a fer…

La Tinença en perill

Segons denuncia el Gecen ( Grup per al estudi i conservació d’espais naturals), la immobiliària Grup immobiliària Sénia ha començat els treballs per a la construcció de 240 adosats que es vendran amb el nom de “Puerta de la Tinença”.

La Tinença és un espai natural d’interès que ja s’ha vist afectada per les obres ; unes obres sense licència i que no estan contemplades a ningun lloc ja que el PGOU no ha estat aprovat i encara no es té el vist-i-plau de la Conselleria.

No obstant, ja s’ha destruït marges, s’ha mogut la terra i s’ha arrancat vegetació per convertir aquest espai en un solar a sobre el qual construiran els habitatges. A més ja es van fer treballs per a habilitar un pàrking a la zona.

Aquest creixement és insostenible. Des de les administracions turístiques s’ha afirmat una i altra vegada que no val crèixer per crèixer.  Per això ens plantegem dos preguntes:

- Hi ha 240 famílies disposades a comprar un habitatge a aquesta zona?

-Val la pena destruïr part del nostre entorn per obtindre aquests beneficis econòmics?

Des del meu punt de vista la resposta a totes dos preguntes és la mateixa: no.

Jo, com molta gent de la comarca, em nego a acceptar que aquesta perda la seua identitat i el seu paisatge per tal de que uns quants obtinguen beneficis econòmics.

L’ús d’Internet ha canviat el Turisme

Segons un estudi que presenta Hosteltur a la seua última publicació (febrer 2009), un 73% dels usuaris de la xarxa utilitza Internet per a buscar informació sobre els seus viatges futurs.  Dels usuaris d’Internet són el 64% qui l’utilitzem per a comprar o reservar els nostres viatges i un 86 % utilitza aquest mitjà per tal de consultar i imprimir mapes.

La globalització ha aportat més facilitat per aconseguir informació que ens pot ser útil a l’hora d’organitzar la nostra vida i amb ella els nostres viatges, les estades als hotels, comprar els títols de transport o les entrades del teatre o del cinema. Això ha fet que molta gent que abans organitzava els viatges a través d’agències ara se’ls organitzen ells mateix.

El no haver-hi mediadors ha afavorit l’avaratiment dels costos d’un 16 % d’IVA en un viatge organitzat a un 7% pel transport i l’allotjament de forma separada. Això ha permés un abaratiment del producte que van aprofitar primeres les companyies low-cost.

Els preus per un mateix trajecte es podem multiplicar per tres depenenent de la companyia, la qual cosa ha fet que molta gent opte per les low cost en contra de les companyies de bandera, amb molta més tradició però més cares.

A més les consultes que abans es feien a la agència ara es poden fer a través d’Internet: en el cas de vols a destinacions insegures o d’altres on es recomana vacunes per a entrar (Kenya, Tanzània, Nicaragua, Costa Rica, etc…) la OMS i el Ministeri d’Afers Exteriors dónen l’informació oportuna a través de la web. S’informa a través de la web  dels visats que es necessita per a entrar a diversos països, i en alguns casos fins i tot es pot tramitar des de casa amb internet.

Pel que fa l’allotjament, tres quarts del mateix, la major part d’hotels ténen pàgina web a través de la qual es pot fer la reserva. Altres a més es presenten ofertats a agències virtuals amb diferents tarifes.

En definitiva, aquelles empreses que no són capaces d’adaptar-se a els nous temps i incorporar a la seua producció i comercialització les noves tecnologies es veuran fortament atacades per les que si ho fan, i aquesta competitivitat farà que només sobrevisquen les més preparades.

Les destinacions s’han de fer atractives no només als cartells de les agències, sinò que també a internet on deuen ser presents d’una manera atractiva i visible per tal de captar nous visitants. Si nó de res els valdrà el gran esforç que les administracions i les empreses fan en infrastructures turístiques.

FITUR, Carta oberta a Antonio E. Carrasco

 

 

Publica a El Dissabte Antonio E. Carrasco un interessant article sobre la presència de les poblacions del Maestrat a la Feria Internacional de Turismo de Madrid, FITUR.

Certament aquest certamen és un dels més importants del món i, sense cap mena de dubte, el més important a Espanya i a Europa del sector; molt per davant d’altres fires com la de Berlin. Fins aquí totalment d’acord amb el periodista, sobre la importància que les nostres localitats i empreses estiguen representades també.

Però potser s’oblida el senyor Carrasco que hi va haver altres persones, professionals d’aquí que treballen al Baix Maestrat, als Ports o a altres indrets que també vam anar a la Fira  i vam descobrir tristament que els stands de Benicarló, Vinaròs i Sant Jordi -per possar alguns exemples propers- estaven durant bona part del dissabte, dia en que a més de les visites professionals hi estava permesa la entrada al públic en general – futuribles visitants a qualsevol de les destinacions promocionades- buits.  A més cal tindre en compte que les hostesses subcontractades donaven poca informació més enllà de la que venia dels tríptics – una d’ella no em va saber dir on estava El Maestrazgo. També podriem fer una mica d’autocrítica i afirmar que els stands de la Costa del Azahar de tan sobris eren pobres i poc atractius en comparació amb els d’Euskadi, Galícia o Baleares; fins i tot Castilla La Mancha va mostrar majors esforços per cridar l’atenció que les nostres comarques.

Acceptem l’importància de la presència de tots els nostres municipis a un esdeveniment de tal importància i és motiu d’orgull que les nostres administracions facen un esforç per consolidar i fer crèixer una activitat que al nostre país representa el 12% del PIB; però estar per estar no és suficient, cal ser atractiu i fer-se veure.

Una publicació de la importància de El Dissabte no es pot permetre el luxe de vendre’s a les administracions siga quin siga el color d’aquestes. Per això considerem que s’exagera quan es diu que la presència del Camp de Golf de Sant Jordi,  era el més atractiu i important de la fira. Queda molt que fer en matèria de turisme a casa nostra i si els empressaris, professionals  del sector, els periodistes i les administracions no treballem junts i ens limitem a auto-complaure’ns mai podrem millorar la qualitat d’un producte turístic que és una de les bases de la nostra economia.

S’ha acabat crèixer per crèixer

 FITUR s’estableix com una de les principals cites del món de la hosteleria i el turisme a nivell mundial. Els principals empressaris del sector es reuneixen allí amb les principals administracions turístiques. Aprofitant aquesta cita, Hosteltur- la principal publicació professional sobre Turisme que existeix a Espanya ofereix a les seus planes una série de reflexions de personalitats com Cristobal Montoro, Joan Gaspart o Gabriel Escarrer. Us en deixo un tast:

* Comparant la crisi actual amb la de 1994, cal tindre en compte que aquell any el nombre de turistes rebuts al conjunt de l’estat era de aproximadament 32 milions ( 31.772.918 ) front als vora 65 milions actuals. El tercer trimestre de 1994 es van registrar -segons dades de la Revista Economistas nº64- 3,6 milions de parats el mateix nombre que ara , però representava un percentatge més alt ja que la població activa era menor.

Apunta Cristobal Montoro alguns punts febles de l’economia espanyola d’aquella década:

- Baixa competitivitat de la producció. resultat de carències com una xarxa d’infrastructures bàsiques.

- Excesiva rigidesa de mercats i sectors claus com el laboral i alguns serveis (transports,energia,etc…)

- Insuficiència del nivell d’estalvis i la seua manca de canalització a mig i llarg termini.

- Problemes del sector públic per a finançament i ineficiència del mateix.

* Temporalitat en el mercat de treball: aquesta publicació apunta un creixement en el percentatge de treballadors asalariats en contrats temporals des de 1987 fins a 1995 període en el que passa d’un 18′12% a el 36′62% i una lleugera disminució d’aquest tipus de contractes entre 1996 i 2000 en que el percentatge és del 32′33%.

* El ex-ministre Javier Gómez Navarro i actual president del Consell Superior de Cambres de Comerç afirma que ”el sector (turístic) ha perdut pes polític en els últims 15 anys per la internacionalització de les empreses”.

Després de “la crisi de 1993, una crisi en la que el sector no va saber reaccionar, es planteja la primera reflexió autocrítica. Fruit d’aquesta refelxió és el Plan Futures, que suposa el primer intent seriós d’un canvi de model. Però la crisi durà un any i mig i la reflexió es va acabar quan van arribar els turistes”.

“Les relacions entre les administracions turístiques han millorat. AL principi les relacions no eren les millors degut a les lluites per les competències, però ja ha passat. L’aprovació del Plan Turismo 2020 és una bona proba.”

* El vicepresident executiu de  Exceltur, antic nº 3 de la OMT (Organització Mundial del Turisme) i ex-conseller adjunt a la Direcció de Sol Melià, José Luís Zoreda, afirma també que “crec que un error ha sigut acceptar el creixement per el creixement a les costes i arxipélags.”

* Per últim la publicació dedica un espai de de 10 pàgines dedicades al “Creixement cualitatiu en busca de la rendibilitat” i una entrevista a Joan Molas en la qual el president de la CEHAT ( Confederació Espanyola de Hotels i Allotjaments Turístics) afirma ” S’ha acabat l’època de crèixer per crèixer a qualsevol preu”i critica les informacions derrotistes i mitjes notícies: ” Han aparegut  a alguns mitjans titulars molt contradictoris i derrotistes respecte al sector hoteler., quan realment no ha sigut així. Hi ha hagut algun tancament, algun concurs d’acreedorsd’alguna empresa afectada per la seua càrrega financera, però era residencial, no hotelera”